Només queden 22 dies

Vivències d’un rei

Voldria explicar-vos amb sinceritat infantil tota aquella munió de pensaments que s'atropellaven dins meu, en les curtes però intensament viscudes hores de la meva fugissera reialesa.

Quina sensació d'impotència en trobar-me davant teu, estimat nen, en aquell llit de l'Hospital! Per què la negror de la meva pell no va poder traspuar el que sentia el meu cor? Ser Rei, encara que només sigui per un dia, necessita una llarga preparació, i jo he assolit la reialesa com aquell qui juga. Quina fallada he comès! No t'hi capfiquis, majestat, contempla aquella nena; quina mirada tant transparent!... Què li dirè?... Com li ho diré?... Perquè sense trencar-li la joia d'aquests moments, la pugi fer reflexionar, que estimi més, que treballi més, que comparteixi més. No li puc parlar de sacrifici, la neguitejaria, li donaria un mal son. Que difícil que és comunicar-se amb els infants!...Com canviem les persones en fer-nos grans! I aquell altre nen? Em mira somrient, però se li endevina una mena de tristor als ulls. Què li deu passar?... Diuen que els Reis ho saben tot. Jo no dec tenir fusta de Rei.

Música, llums, aplaudiments, m'animo, em desperto, vull compondre, saludo, reparteixo caramels, em sento important. Reflexiono. La vanitat perd els homes. Amb més raó deu perdre els Reis. Les càmeres m'enfoquen... haig de somriure... No pensis Reiet... Viu el moment... Gaudeix d'aquest somni meravellós... Una gernació m'aclama... La meva imaginació vola a l'antiga Roma... Neron. L'amfiteatre. Juli Cèsar entrant sota arcs de triomf pels seus carrers.

La meva ment, amb eteri recorregut fa cap a Betlem... He adorat el Déu Infant? Ni tan sols hi he pensat. Per què, Jesús, per què els homes i els Reis, som tan desagraïts?... tan despitats?.. És l'egoisme que m'entervoleix els ulls? Quina ceguesa! Tants honors!...tantes aclamacions! És que m'ho he cregut, que sóc Rei? Que en sóc de “babau”!... Abusant que porto la cara emmascarada i que ningú no em coneix, faig i dic coses que no han de fer ni de dir els Reis. Estic eufòric. Sento una sensació de joia, com mai no l'he sentida. La transmetré als infants? O potser són ells qui me l'encomanen a mi?...

Fragment de text publicat l'any 1987, d'en Magí Puig i Gubern

 

Apunteu-vos per rebre missatges
Comissió Cavalcada dels Reis d’Igualada, F.P
Avís legal  |  Crèdits  |  Contactar  |  Mapa Web
Comissió cavalcada dels Reis d’Igualada